Vida i fets de Ramon II de Cardona, baró de Bellpuig (Lleida)
Rubén Galera Hernández2020
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
En el context sociopolític en què va viure Ramon II de Cardona-Anglesola, cavaller, res era gratuït i tot era, entre cometes, obligatori. En el si d'un dels llinatges més rellevants del Principat de Catalunya, es va enrolar en les campanyes italianes que farien d'Alfons V el rei àulic i humanista de la Nàpols del segle XV. Junt amb ell comença el periple el nostre Cardona, però el seu destí el portà a quedar-se al Principat, com la majoria de nobles catalans. En efecte, l'última vegada que se'l troba al servei de la monarquia és el 1430, com a cavaller i guerrer d'armes. Deixant de banda la monarquia, se centrà a gestionar la baronia de Bellpuig i les vicissituds dels seus habitants, sense deixar de banda el seu caràcter bregós. Això, de fet, es veu en ell en la pugna constant pel lloc del Mor i en les bandositats que tingué amb el bisbe de Vic. No menys importants van ser la seua participació a les Corts parlamentàries convocades per la reina Maria regularment, i a les missions que li encomanaren per defensar Catalunya de les invasions estrangeres. Tot amb tot, no va conèixer els estralls de la guerra del Principat que començaria el 1462
Related papers
El plet per a la baronia de Bellpuig (1462-1537)
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2021
Hug III de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig, va seguir el bàndol contrari al rei Joan II durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), essent capturat a la batalla de Rubinat (1462). La baronia i totes seves les possessions foren confiscades, atorgades al seu germà Antoni, i mesos després Hug fou ajusticiat (1463). En acabada la guerra, la vídua d’Hug, Elfa de Perellós i de Mur, baronessa de l’Albi, va pledejar pels drets dels seus fills sobre la baronia de Bellpuig. Ara, gràcies a la troballa d’un document (transcrit a l’apèndix), podem saber millor el desenvolupament del judici i les posteriors apel·lacions, fins a un acord final l’any 1537.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella
En els estudis que s’han fet de la comarca s’han tingut en compte múltiples factors, però un dels que s’ha tocat amb menys força és l’evolució les famílies nobiliàries. La descripció i l’anàlisi de les distintes famílies que ocupen els senyorius de la comarca no ha estat suficientment vista tot i que en que gran quantitat d’articles es nomenen els senyors com autors de projectes o de realitats que afecten a cada població. Per eixa raó continua faltant un esforç de síntesi i d’anàlisi que arreplegue les cases senyorials i que aprofite per a entendre les relacions familiars que estos mantingueren dins de la comarca. Les famílies que han anat ocupant els senyorius del Camp de Morvedre han tingut amb el pas del temps alguna relació de parentesc que en alguns casos ha estat més destacat que en altres. Tot i que la vida nobiliària es desenrotllava en gran mida al Cap i Casal i no a la comarca realment, sí es produïx algun tipus de connexió en alguns casos com el que ara ens ocupa, la de Torres Torres i Estivella. El present article, doncs, pretén analitzar les connexions que es produïxen entre les dos baronies a partir de l’anàlisi prèvia de l’evolució senyorial de cadascuna de les dos. És un primer intent, d’obrir pas al coneixement de la noblesa comarcal des de la connexió i anàlisi de dos senyorius.
ELS VALENCIANS DAVANT EL COMPROMÍS DE CASP
Posicionament dels valencians i de la ciutat de Valencia davant del Compromís de Casp, 1412
Aproximació biogràfica del cavaller i mariner Francesc-Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, sota el regnat d'Alfons el Magnànim (1408-1458)
2015
FrAnCesC-GilAbert de Centelles-riu-seCh i QuerAlt 1 durAnt el reGnAt d'AlFOns el MAGnàniM (1408-1449) Francesc-Gilabert de Centelles, fill de Bernat de Centelles i d'Elionor de Queralt, nasqué el 1408 (Camarena, 1978a, 385). Actualment, no es coneix cap referència d'on pogué nàixer, però si tenim en compte que els seus pares eren senyors d'Oliva i Nules, possiblement degué ser en una d'aquestes dues poblacions. Sobre els seus anys d'infantesa, generalment complicats per a documentar en qualsevol noble de l'època baixmedieval, tenim una dada que aporta molta informació sobre què aprengué i quan. El document en qüestió explica que, mentre Bernat de Centelles era a Sicília sota les ordres de Ferran I, Guillem de Passini, un humanista d'Orta de Novara, anà al castell d'Oliva per a fer una còpia del Soliloqui que tenia en possessió Elionor de Queralt, regent del dit castell. A més de la reproducció del llibre, el mateix humanista s'encarregà, el 1417, d'instruir Francesc-Gilabert durant els mesos de març i abril en Art, que en definitiva seria llegir i escriure. Encara ens indica, a més, que Passini cobrà el seu salari en pans de sucre (Hasenohr-Esnos, 1967, 345). En definitiva, veiem que els seus pares tingueren en compte la importància d'educar-lo des de ben jove, aprofitant la visita del novarés i fent ús de la matèria primera que feia pocs anys abundava en el senyoriu -la canyamel-per a usar-la com a moneda de canvi.
Intervenció senyorial i transformacions locals a la baronia de Rebollet-comtat d'Oliva (segles XIII-XVI). Els Carròs i els Centelles
2021
L'expansió de la societat feudal sobre l'Àndalus en el segle XIII derivà en la conformació de senyories territorials al regne de València, constituït aleshores pel Jaume I d'Aragó. El rei Conqueridor atorgà el feu de Rebollet (1240) a un corsari ennoblit per ell mateix, el lígur Carroccio di Alamanno da Costa (Carròs), que s'ocupà d'assentar colons cristians al castell de Rebollet i a la futura vila d'Oliva, vora la qual instal·là una poblada Moreria. Com ell, el seus successors en l'"honor" de Rebollet (baronia des del 1330, amb mer i mixt imperi) destacaren en les guerres d'expansió meditarrània de la Corona d'Aragó. La seyoria millorà amb la fundació del lloc cristià de la Font d'en Carròs (vers 1330), però fou ocupada i saquejada per Pere el Cruel de Castella (1364-1366), cosa que obligà a reconstruir cases i infraestructures, a repoblar-la i a pactar el senyor amb els vassalls una millora de les condicions d'aquests (1368-13...
Guinot Rodríguez, E. (1996), "L'alta noblesa catalana en la conquesta de València", Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, CSIC, t.26/2, pp.647-685
Anuario de Estudios Medievales, 1996
titulada: Els Cabrera, comtes d'Urgell ¡ vescomtes de Cabrera. Els vescomtes de Cardona. Els vescomtes de Castellbó. El comte de Pallars. El comte d'Empuries. Els vescomtes de Rocaberti. El comte del Rosselló. El vescomte de CastelInou. El vescomte de Bearn. Els vescomtes d'Ager i Bas.-2. Els magnats: Guillem i Pere de Monteada. Guillem d'Aguiló. Jaume de Cervera. Guerau i Guillem de Cervello.-Berenguer i Gombau d'Entença. Ramon Berenguer d'Àger. Guillem d'Anglesola. Galceran de Pinos. Berenguer d'Erill.
El comte d'Oliva, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, durant el regnat de Joan II (1458-1478)
2016
El comte d'Oliva, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt...
El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya,
2009
Text que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista.
NYERROS I CADELLS: BANDOLS 1 BANDOLIRISME A I,A CATALUNYA
1. Citat per Nútia SALES, Elrenyor de Nyer renre els nyerror, a Senyors bondolerr, rniqueletr i botiflerr, Barcelona, 1984, pigs. 8 i 96. 2. Jpan COROMINES. Diccionari Etimol6gic i Complementari de la Llengua Cotalano, Barcelona, 1980, 1, pig. 6 1 4 . j. Fernand BRAUDEL, ElMediterráneo y elmundo mediterráneo en trem. por de Felipe 11, México, l a . ed., 1976 (1 vols.). Afegim-hi, a rnés, els trebaiis d'Eric J. HOBSBAWM, Rebelder prrrnitrvor, Barcelona, l a . ed., ,974, i Bandidos, Barcelona, 1976, que no tingueren, pero, ni un resso immediat ni una influencia comparable en la historiagrafia del bandolerisme catala del Barroc. 8. BOFARULL, Historia crítica, OP. cit., VII, pips. 319-320. 9. Julián de CIIIA, Bandos y bandoleros en Gerono. Apuntes hirtóricor desde elriglo XIll hosta mediodos delXVII, Girona, 1888-90 (3 vols.), 111, P~S . 596-597. 10. Pablo Pnnnsso~s I PI, Nyerror y Cadellr, «MRABLB», 111, 1880, pigs. 553-573; Celestino BARALLAT I FALGUERA, Nyerros y Cadells, eMRABLBu, V, 1896, pigs. 125-276.
L’ordenament municipal de la relació amb els jueus a la Catalunya baixmedieval
Cristianos y judíos en contacto en la edad media: polémica, conversión, dinero y convivencia , Editorial Milenio, Lleida, 2009
Elx i Crevillent sota la senyoria de la ciutat de Barcelona (1391-1473)
Rella, La, 1997
Des de finals del segle XIV i durant una bona part del XV les localitats valencianes d'Elx i Crevillent formaren una baronia de la ciutat de Barcelona, el mateix que les baronies constituïdes per les viles de Terrassa, Sabadell i castell d'Arraona al Vallès, i per les viles de Tàrrega i Vilagrassa situades a l'Urgell. Ales acaballes del XIV els problemes econòmics de la monarquia catalanoaragonesa, agreujats per l'estat de guerra a Sicília i Sardenya, provocaren la venda d'una part del patrimoni de l'aleshores duc de Montblac, l'infant Martí, a la ciutat cap i casal del Principat de Catalunya. El Consell de Cent barceloní acordà la compra per 50.000 florins, és a dir 27.500 lliures, dels esmentats llocs, a les primeries de jimy de 1391, i el 4 de novembre, s'establí el contracte entre les autoritats barcelonines i l'infant Martí; tot seguit, el 28 del mateix mes, Joan Desplà i Simón de Marimon prenien possessió de la vila d'Elx i el castell i lloc de Crevillent en nom de la ciutat de Barcelona. Fins al 1459 un procurador de la ciutat de Barcelona regí Elx i Crevillent, los dits vila e loch com eren un bell joyell an aquesta ciutat, com diria el 1458 misser Gaspar Vilana, advocat de la ciutat de Barcelona i un dels portantveus de senyor que la vila d'Elx i el castell i lloc de Crevillent tingueren. Del seu testimoni podem deduir que la baronia resultà a la llarga rentable per a la senyoria, la qual percebia vora 30.000 sous (1.500 lliures, o sia 2.715 florins) anyals de les rendes derivades de la possessió dels dits llocs. És per això que quan la monarquia reclame la lluïció, com a hereva de Martí l'Humà, recordem que la venda es formalitzà com a carta de gràcia (amb dret de recuperació per la part venedora sempre que hagués satisfet la quantitat rebuda), la ciutat de Barcelona mantindrà un llarg litigi amb la corona, suspès durant l'època de les Torbacions (1462-1472), que tindrà com a colofó la renúncia defmitiva (3 de juny de 1473).
Extractes documentals per a la història de Bellpuig i la seva baronia (1338-1938)
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2008
Ramon de Cardona-Anglesola: el seu testament (1522) i els seus retrats. Una nota sobre Joan Llopis al santuari del Tallat
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2018
Article on aporto l'estudi i transcripció del testament de Ramon de Cardona-Anglesola, redactat a l'any 1522. Al mateix temps, fem un repàs dels retrats del personatge protagonista del text, baró de Bellpuig i virrei de Nàpols, fet que ens atorga una panoràmica sobre la seva imatge. Finalment, el treball de Joan Llopis al claustre del convent bellpugenc, ens condueix cap a una possible activitat del mestre al santuari del Tallat entre 1535 i 1550.
La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí (1372-1396)
Universitat de València eBooks, 2019
Vista del valle de Uxó (1795), gravat calcogràfic en Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia.
L’impuls artístic dels Cardona-Anglesola: el segle XVI a Bellpuig
1522: Ramon i Ferran Folch de Cardona. En homenatge, 2022
Síntesi sobre el foment de l'art que va gaudir la vila de Bellpuig a l'època del Renaixement de la mà de dos personatges: Ramon de Cardona-Anglesola (1467-1522) i el seu fill Ferran (1521-1571). Aquests barons urgellencs van promoure diferents obres arquitectòniques i artístiques per realçar la seva magnificència, i, encara avui, esdevenen monuments paradigmàtics del patrimoni local i nacional.
Els lliberts a la Barcelona del segle XV
2008
Els molins reials del Llobregat (un casal amb quinze moles) comencen a moldre. 1205 Esment d'un casal moliner en la vila de Martorell (baronia de Castellví de Rosanes). 1213 Construcció dels molins de Campllong en la parròquia de Santa Coloma de Cervelló, pels senyos de Cervelló. 1263 Sentència arbitral de Jaume I per la qual es declara la llibertat de moltura en els molins del Llobregat, tant en els molins reials com en els de la baronia de Cervelló. 1280 Els nous molins de Cervelló al costat de la vila de Sant Vicenç dels Horts estan en funcionament. 1287 Jaume II compra el castell i terme de Cervelló amb els molins de Sant Vicenç dels Horts. 1309 Jaume II ven els molins reials i la vila de Molins de Rei a la comtessa Sibil•la de Pallars i li concedeix el castell i terme de Cervelló en feu honrat. Els comtes de Pallars controlen tots els molins del Llobregat fins al 1334. 1311 Els comtes de Foix prenen possessió de la baronia de Castellví de Rosanes i Martorell. 1334 El comte Arnau Roger de Pallars ven Molins de Rei al jutge Hug d'Arborea. Els jutges lleguen Molins de Rei al monestir de Santa Clara d'Oristà l'any 1348. 1366 Berenguer de Relat compra la vila de Molins de Rei. 1372 Enquesta reial per la malversació del feu de Cervelló. 1373 Els marmessors d'Elionor de Pallars, vescomtessa de Bruniquell, venen el castell i la baronia de Cervelló a la reina Elionor, muller de Pere el Cerimoniós. 1374 La reina Elionor, senyora de Cervelló, ordena una capbrevació general de les rendes de la baronia. La reina llega Cervelló al seu fill l'infant Martí, comte de Xèrica i de Luna i senyor de Segorb. 1390 El rei Joan I ven el domini superior del castell de Cervelló a la ciutat de Barcelona. El domini útil de la baronia serà comprat per Arnau Ballester, ciutadà de Barcelona, a començament del segle XV.
Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el "Tirant lo Blanc" (1460-1464): Barcelona, Dénia o València?
ehumanista Journal of Iberian Studies, 2012
EnglishThe scarce documentation on the last years (1458-64) of Joanot Martorell has made some scholars identify him with a member of the retinue of the Prince of Viana in Barcelona, or with a nobleman ‘cavaller’ working as procurator for the Duchy of Denia. This article cautions against the difficulties implied by the existence of numerous homonymous ‘Martorell’ in contemporary documents. In fact, several already-published documents on the death and estate of Martorell-the-writer together with some data that connect Tirant with some residents of Valencia ca. the mid-15thcentury (Jaume de Vilaragut, Carmesina, Joan Rois de Corella, Marti-Joan de Galba, Isabel de Lloris, etc.) allow us to defend that Tirant was written in the city of Valencia. catalaL’escassa documentacio sobre els darrers anys (1458-64) de Joanot Martorell han dut a identificar l’autor amb un Martorell ‘trinxant’ del Princep de Viana, a Barcelona, o amb un homonim ‘cavaller’ i procurador del comtat de Denia. En aques...
L'Interregne a València
M. Teresa Ferrer (ed.), Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastía de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 767-790.
Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna
Fundació Noguera, 2011
It contains the historical evolution of one of the most important families of the Catalan nobility, the Margarit, from its beginnings in the 14th century until its biological extinction in the 19th century. Some of its members were leading figures in the colonization of America and in two civil wars. With a skillful political and marital strategy, they managed to acquire an enormous patrimony and accumulate many noble titles and a great fortune.(677 p., 21 genealogical tables)
Related topics
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.