Pensar Déu a l'era de la tècnica

Noms de la filosofia catalana 15, 2018

Josep Maria Capdevila (1892-1972) reconeixia les realitats de l’esperit, sense acabar de donar-li potser una entitat ontològica, precisament perquè ell es reclamava alhora neotomista i neoescolàstic, degut a la seva concepció antropològica prèvia, que li impedia anar més enllà del trillat esquema dual cos i ànima. En canvi, com s’ha mirat de mostrar aquí, i per tal de respectar la veritable natura de l’ésser humà, caldrà afirmar l’existència i necessitat de la realitat del pneuma en el destí de l’home, tal com reclamava Pau, un dels grans intel·lectuals fundadors de la civilització occidental, quan escrivia: «que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist» (1Te 5,23).

Cent comentaris d'evangeli a doble pàgina, seguint el calendari litúrgic i mostrant un lligam entre coneixements bíblics, espirituals i culturals que condueixen a un coneixement de si mateix per a una millor experiència de la vida

recension of some articles of the Dictionnary Fondamental Theologie

Ars Brevis, 2008

He intentat mantenir en tot el que segueix el mateix estil col.loquial i introductori que tingué la confeicia de la qual aquest article és el precipitar. Per aixo, he inclos les paraules que, en memoria del P. Colomer, vaig dir aquel1 dia, i he redui't al mhxim, pel que fa al text mateix de la ponencia, l'aparell de notes i d'altres recursos "erudits" que en un altre context fóra preceptiu. En memoria del p. Eusebi Colomer Estem tots encara sota la impressió de la mort ahir del P. Eusebi Colomer, en el curs d'aquestes mateixes Jornades. En el meu cas, com en el dels altres membres aquí presents, professors i alumnes, de la Facultat de Filosofia, aquesta impressió, l'emoció i el dolor es veuen augmentats per la mort també recent, fa deu dies, del Dr. José Florentino Pino Canales, a qui jo ahir pensava dedicar les meves paraules en aquest simposi'. No em podia pas ni imaginar que el meu senzill homenatge s'hauria d'estendre també al P. Colomer. Em disculparan, per tant, si el meu estat d'anim no és el més dptim per a un acte d'aquestes característiques. No LA TEORlA LUL.LIANA DEL CONEIXEMENT DE D~u : UNA INTRODUCCI6

LES PETJADES DEL GEGANT, 2018

Cent textos entorn dels evangelis, les festes litúrgiques i esdeveniments pastorals, molt lligats a la pròpia experiència personal, sempre amb un to teològic, filosòfic, especulatiu però també cultural, arrelat al país i amb un polsim de bon humor. Disfruteu-lo! One hundred texts about the Gospels, the liturgical parties and pastoral events, closely linked to one's own personal experience, always with a theological, philosophical, speculative but also cultural tone, rooted at the catalan country, with a touch of good humor. Enjoy it!

Marges Els Revista De Llengua I Literatura, 1984

2023

Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què l’obra de Sòcrates representa un punt d’inflexió en la història del pensament antic. Mostra com va revolucionar el concepte de filosofia, fent el pas de l’estudi de la natura a l’estudi de l’ànima humana, el significat del bé i del mal i els fins pels quals hem de viure. Cornford sintetitza la concepció jònica de la naturalesa i de la ciència, el canvi de perspectiva que va significar Sòcrates i les aportacions dels seus principals seguidors, Plató i el seu deixeble Aristòtil. És la història del període més creatiu de la filosofia grega.

Estudis Franciscans, 2016

This article deals with the main tendencies of the philosophical and theological Franciscan thought and it tries to show how these tendencies appear in Ramon Llull's works. Ramon Llull (City of Mallorca, 1232 – Mediterranean Sea, 1315) belonged to the Franciscan third order, and was linked to the Franciscan school of thought. Furthermore, this article is divided into five parts, which explain the main five trends of the theological and philosophical Franciscan thought (according to professor Tomás Carreras Artau): Distinction between science and wisdom, mysticism, empirism and experimentalism, latent rationalism and voluntarism. These five features, which are carefully described, appear all over Llull's works, and many quotations of it are used in order to show that. Nevertheless, regarding the two last ones (latent rationalism and voluntarism) we have noticed some similarities between Llull's thought and the Thomist thought, which should be interesting to research in the future.

2013

1995

Armand Obiols <<critica» els companys de Sabadell Edició i presentació de Josep M. Bdluguer Presentem quatre textos en que Armand Obiols analitza i valora l'obra dels seus companys del grup de Sabadell: Joan Oliver i Francesc Trabal. Tres són articles crítics i un quart és una conversa reproduida per Just Cabot a les pagines de «La Publicitat» en que els tres amics analitzen L'bome que es vaperdre. A diferencia del que opina ~ordana' els textos no poden considerar-se una manera d'exercir l'activitat de panegirista dels seus amics per part d'obiols. Més aviat el que posen de manifest són alguns aspectes del que en podríem dir el «programa» del grup i, alhora, donen una mostra de l'activitat d'un dels millors crítics de la literatura catalana dels anys vint-trenta. Com advertir; més d'una vegada en aquests anys Obiols: epracticament vivim en un país sense crítica», «els nostres crítics normals són, actualment, quatre aficionats i un pare11 de tecnics de gasetilla~ i Naquest estat de coses explica perfectament la facilitat amb que es produeixen inflacions, es precipiten desastres i s'arriba a una absurda barreja de v a l o r s~.~ L'activitat crítica d'obiols, sobretot entre els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera i els primers de la República, és forca marcada per l'intent de realitzar una crítica que exerceixi les funcions que li són prbpies en una literatura moderna. Aquesta mancanca, 1. Referint-se al darrer dels articles que publiquem, dira Jordana: «El seu fidel panegirista Armand Obiols, per a convencer-nos de l'interss d'aquesta obra [Era una dona cm les altres], en deriva l'estudi cap a I'estudi de l'evolució de I'autor i ens la presentava com un document d'alta importancia per al coneixement de la personalitat del novellista sabadellenc. Perb aixb no és aixb, naturalment. Una novekla mediocre pot ésser un document important. Altrament, cal no oblidar que la importancia dels documents que es refereixen a un noveklista no és pas proporcional a la mediocritat de les seves no-vek1es.n (Tres novetles,

Ser persona significa l´autocomprensió com a subjecte distint d´allò que ĺ envolta. L´experimentació que fa la persona de si mateix enfront de les altres persones i de les coses, és una constatació empírica, comprobable. La pròpia experiència el duu a aquesta constatació. Aquesta autocomprensió es juga en unes coordenades de saber i llibertat. Dit d´un altra manera, ser persona és conèixer, voler i poder actuar d´acord amb aquesta voluntat.

2003

Partint de les insufici&ncies que Fichte descobreix en la filosofia practica kantiana, l'article estableix la relació entre intersubjectivitat i fonamentació última en la Doctrina de la Ciencia. Des de tal plantejament transcendental s'analitza l'estatut merament factic de la intersubjectivitat en la filosofia moderna anterior (Descartes, Hobbes, Locke), per interpretar finalment la Fenomenologia de lJEsperit com a recapitulació dels motius filosbficament rectors d'aquest desenvolupament.

Notes, 2023

En què consisteix ser humà i quines han de ser les directrius a emprendre a l'hora d'enfocar la seva educació, foren els nervis a partir dels quals Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897-Middletown, EUA 1983), desenvolupà la seva carrera. Després d'una breu introducció històrica, l'article s'endinsarà en la noció de pedagogia a l'interior de les ciències de l'esperit, segons aquest autor, insistint en aquest àmbit espiritual per a tot el que signifiqui desenvolupar unes ciències de l'educació adequades en les societats modernes. A partir d'aquí, es preguntarà críticament sobre la naturalesa d'aquest mateix esperit, un constructe postidealista, que hereta Roura de Dilthey i Spranger, per arribar a una proposta educativa personal per a una vida amb sentit. Finalment, es recorreran uns darrers escrits del pedagog per a preguntar-se sobre quina fou la seva antropologia fonamental, en relació a la de caràcter bíblic, definida per l'apòstol Pau com a esperit, ànima i cos i que Roura identifica amb l'humanisme en contrast amb l'animalisme, on cal cercar una síntesi. La tesi antropològica de Roura no podrà acabar el seu recorregut sense abocar-se sobre l'escatologia, una projecció sobre l'ésser humà més enllà de la vida i de la mort, amb l'esperança de pervivència gràcies a la fe. Paraules clau: pedagogia, antropologia, esperit, escatologia. Summary. What it is to be human and what the guidelines should be when focusing on your education, were the nerves from which Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897-Middletown, USA 1983), developed his career After a brief historical introduction, the article will delve into the notion of pedagogy within the sciences of the spirit, according to this author, insisting on this spiritual sphere for all that it means to develop a science of adequate education in modern societies. From here, we will critically question the nature of this same spirit, a post-idealist construct, which Roura inherits from Dilthey and Spranger, to arrive at a personal educational proposal for a meaningful life. Finally, some last writings of the pedagogue will be consulted to ask what his fundamental anthropology was, in relation to that of a biblical nature, defined by the apostle Paul as spirit, soul and body and which Roura identifies with humanism in contrast to animalism, where a synthesis must be sought. Roura's anthropological thesis will not be able to finish its journey without focusing on eschatology, a projection on the human being beyond life and death, with the hope of survival thanks to faith.

2010

2012