Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2015
…
18 pages
1 file
Definició: . Preposició < del mot llatí praepositio, onis, "preposició" < compost de la preposició prae, "davant" + el verb pono, "posar al davant, anteposar": paraula invariable "anteposada a"; les preposicions indiquen relacions sintàctiques entre les paraules d'una oració. En grec: πρόθεσις, εως, ἡ < προτίθημι < compost de la preposició πρό, "davant" + l'arrel θε, "posar" > "posar al davant" . Sembla que totes les preposicions foren originàriament adverbis; tenien, doncs, un significat local del qual en deriven un de temporal i d'altres de figurats com ara causa, mitjà, mode, etc. . El significat d'una preposició resulta de la combinació del seu significat propi més el del cas que regeix. En general, un ac. + prep. indica direcció o el terme d'un moviment; un gen. + prep. origen o punt de partença; un dat. + prep. posició en repòs, instrument, etc.
2015
CASTELLÀ i ANGLÈS (teoria, praxi i autoavaluació). Transcripció < del substantiu llatí transcriptio, ionis, "transcripció, transferència" < trans, prefix que significa "més enllà, a l'altra banda" + el verb scribo, "escriure": acte lingüístic pel qual es traslladen les paraules d'una llengua a una altra, tot experimentant les transformacions fonètiques que l'adaptació a la llengua de destinació exigeix (diccionari IEC: "representació d'una seqüència d'elements fònics d'una llengua mitjançant els signes d'un alfabet fonètic"). Exemples:. εὐαγγέλιον > "evangeli". φιλόσοφος > "filòsof". αἰτιολογία > "etiologia" Gràfic de la transcripció GREC CATALÀ CASTELLÀ ANGLÈS
2015
Ens referim amb aquest mot a algunes paraules que tenen per si mateixes existència pròpia i separada, i que, tot sovint, formen part dels compostos grecs i llatins com a darrer element. Se'ls anomena també vocables-morfemes. -ÀLGIA -ALGIA en castellà-< ἄλγος, ους, τό, dolor . Cardiàlgia < καρδία, ίας, ἡ, cor + ἄλγος, ους, τό, dolor > dolor al cor. . Cefalàlgia < κεφαλή, ῆς, ἡ, cap + ἄλγος, ους, τό, dolor > dolor al cap. . Gastràlgia < γαστήρ, γαστρός, ἡ, estómac + ἄλγος, ους, τό, dolor > dolor a l'estómac. . Glosàlgia < γλῶσσα, ης, ἡ, llengua + ἄλγος, ους, τό, dolor > dolor a la llengua. -ARQUIA -ARQUÍA en castellà-, ARCA < ἀρχή, ῆς, ἡ, govern, poder . Etnarquia < ἔθνος, ους, τό, grup, poble, raça + ἀρχή, ῆς, ἡ, govern > govern o poder atribuït a certs sobirans orientals. . Jerarquia < ἱερός, ά, όν, sagrat + ἀρχή, ῆς, ἡ, govern, poder > relació de primacia en el govern. . Monarquia < μόνος, η, ον, sol, únic + ἀρχή, ῆς, ἡ, govern, poder > govern o sobirania d'un sola persona. -CRÀCIA -CRACIA en castellà-< κράτος, ους, τό, poder, autoritat, govern . Aristocràcia < ἄριστος, η, ον, excel•lent, el millor + κράτος, ους, τό, poder, autoritat, govern > poder en mans d'un grup minoritari, dels millors. . Democràcia < δῆμος, ου, ὁ, poble + κράτος, ους, τό, poder, autoritat, govern > poder en mans del poble.
Llengua & Literatura. Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 17, p. 381-428., 2006
Creació de la preposició barata, i grafia coherent (barata / barat a). Mitjans: estudi del verb baratar i de la seua familia, particularment l'adjectiu barat.
Helmantica 167 (2004) 55, 149–187, 2004
Estudio de los valores de las preposiciones propias en el griego del Nuevo Testamento INMACULADA DELGADO JARA
This paper revisites the question of word classes, its typologies and interrelations in Ancient Greek, both from a diachronical as well as synchronical perspective, the first one being decisive for the required analysis. Some examples illustrate the permeability between word classes.
Actas del IX Congreso Internacional de Lingüística General, 2011
RESUMEN: En los últimos años se observa un creciente interés por el aprendizaje de la lengua española en Grecia, hecho que se ve también reflejado en que este país ocupa el primer puesto a nivel mundial en cuanto a número de candidatos en los exámenes DELE. Por el contrario, todavía son escasos los estudios que tratan aspectos lingüísticos de la adquisición y el uso del español por grecófonos. Con el fin de responder a las necesidades de este público, hemos realizado un trabajo en el que abordamos cuestiones relacionadas con el paradigma preposicional, una parcela difícil dentro de la adquisición de lenguas extranjeras, debido a la heterogeneidad interna que las caracteriza. Para ello, hemos analizado un extenso corpus de redacciones producidas por candidatos grecófonos en los exámenes DELE (nivel B2). Hemos detectado y aislado los errores pertenecientes al campo del sistema preposicional y hemos producido una clasificación de los mismos según criterios morfológicos, sintácticos y semánticos. Las conclusiones a las que hemos llegado tras este estudio han contribuido a la creación de un corpus de errores que subraya los puntos problemáticos en la enseñanza y ayuda a evitar la fosilización de usos y estructuras erróneas. PALABRAS CLAVE: Preposiciones, análisis de errores, enseñanza de ELE, griego moderno.
En este trabajo se realizará un análisis contrastivo del complemento de régimen preposicional (CR) en español y sus traducciones al croata en un corpus paralelo. Desde que Alarcos Llorach lo postuló en 1968, aparecieron varios trabajos teóricos sobre el CR (Vid. Bibliografía). Sin embargo, muchos problemas identificados por estos autores (p.ej. falta de un criterio decisivo para su identificación, posibilidad de variar el tipo de complemento regido, doble transitividad, sustitución pronominal, etc.) siguen estudiándose. Por otro lado, en croata la función equivalente al CR se incorpora al grupo del objeto indirecto (Katičić, 2002). Asimismo, a causa de la rica flexión nominal en croata, cambia el papel de las preposiciones en relación con las funciones sintácticas. Se comparan aquí partes de la estructura sintáctica de estos dos idiomas, entre los que casi no existen trabajos de esta índole, intentando entender mejor los complementos verbales en español.
2013
Tradicionalment, els fraseologismes1 solen definir-se com a unitats constituïdes per almenys dos elements lèxics (polilexicalitat), amb un significat global no sempre derivable de la suma de significats dels seus constituents (idiomaticitat). La freqüència d’ús n’ha comportat la convencionalització com a peces prefabricades, memoritzades com a tals i caracteritzades per certes restriccions formals (estabilitat o fixació). A més, les unitats fraseològiques poden presentar irregularitats i restriccions diverses. Ara bé, no tots els fraseologismes compleixen totes aquestes condicions. Com més trets característics presente una unitat fraseològica, més prototípica es considera que és. Aquest enfocament està relacionat amb les nocions de centre i perifèria de l’Escola de Praga. Segons aquesta concepció, les combinacions fixes més idiomàtiques se situen al centre de la fraseologia, mentre que els elements ubicats a la perifèria no compleixen alguna o diverses de les condicions esmentades. ...
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Llengua I Literatura, 1986
Llengua I Literatura, 1987
Reduccions 73/74: 171-178, 2001
Studia Romanica Posnaniensia, 2006
Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia 7, p. 47-269., 2019
Terminàlia, 2015
Acta Hispanica
Actas del congreso "Las palabras (des)atadas" (Encuentro de hispanistas 2015). Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2016
In: Esteve Clua; Maria-Rosa Lloret (ed.), Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català: volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. (Symposia Philologica, 24.) Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pàg. 335-350.
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2015
Ítaca. Revista de Filologia
L’IEC i les paraules compostes. La proposta de la Secció Filològica (2016, 2017) ¿ha millorat la de Fabra (1956)?, 2021
Linguistica sine finibus. Estudis dedicats a Montserrat Batllori Dillet, 2023
Zeitschrift für Katalanistik (ZfK), 2021
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1990
Miscellanea Latina, 2015
ReGrOC. Revista de Gramática Orientada a las Competencias